Amb el patrocini

Bàner

Estudi de comportaments de vida i esportius de la Gent Gran d'Andorra

  

Estudi de la Gent Gran Andorra 2016

 

Valors Olímpics

  

Proposta OVEP (pdf)

Valors Olímpics (pdf)

 

Recerca de continguts

Productes COA

 

Pins del COA
Pins amb el nou
escut del COA,
dedicats i antics

Veure catàleg

 

Socis Olímpics

 COI    ANOC
   IOA  AOA

Fòrums de debat i opinió

 

 

Stockholm 1912 PDF Imprimeix Correu electrònic
Jocs Olímpics - Curiositats
Escrit per Jacint RISCO   
dimarts, 1 de desembre de 2009 02:00

Els jocs d’Estocolm es poden considerar com els primers jocs tal i com els coneixem en l’actualitat. Estocolm 1912 va ésser pionera en moltes coses. Per primera vegada els jocs es disputaven en un temps establert, del 29 de juny al 22 de juliol. Va ésser la primera vegada que hi havia atletes dels cinc continents. A més, els components del podi de cada prova recolliren els seus premis al mateix temps que hissaven les corresponents banderes nacionals en l’estadi.

Els jocs d’Estocolml 1912, també passaren a la història per a ésser els primers que hi hagué superàvit econòmic, si es descompta la construcció de les instal•lacions, entre d’altres coses gràcies a la perfecta organització. El balanç positiu va ésser de 46.767 corones sueques i és que a manca de televisió, la filatèlia y la numismàtica aportaren el seu gra de sorra en aquesta fita en el moviment olímpic.
Es considera que aquests jocs constituïren el punt de partida de l’atletisme modern. S’establiren unes bases tècniques, un codi escrit i rigorós, que serví per a classificar i jutjar els atletes. S’utilitzà per primera vegada la “foto-finish”. De fet, l’estadi Djurgarden, el primer que es construïa expressament per a uns jocs, seguia funcionant i donant plena satisfacció als atletes vuitanta anys després del jocs olímpics d’Estocolm.
La competició va ser tot un èxit. Es van batre multitud de rècords, alguns dels quals perduraren durant anys i va néixer el que ara nomenem mite esportiu. Però també cal lamentar la primera mort en plena competició. L’atleta portuguès Làrazo no resistí la duresa de la marató i va perdre la vida després de patir un col•lapse. A pesar de les reticències del baró Pierre de Coubertin, molt conservador en deixar participar a les dones en els jocs, cal destacar la presència de 48. Per a elles, especialment, es crearen vàries proves de natació. Participaren 28 CNO, 2407 atletes ( 48 dones i 2359 homes) en 102 proves.
Entre els atletes més destacats cal anomenar a Jim Thorpe. Aquest indi, conegut en la seva tribu amb el nom de sender lluminós, era un jove de 1,83 metres i 80 Kg. de pes, que va arrasar en les proves de decatló i pentatló. Fou el primer gran atleta de la història. Un any després dels jocs va tenir que retornar les seves dos medalles d’or per haver cobrat unes dietes abans de la cita olímpica com a jugador de beisbol. En la dècada dels vuitanta, però, Joan Antoni Samaranch, lliurà altra vegada les medalles guanyades als seus descendents.
 

 

 
 

Pròxims esdeveniments

Especial OG 2012

cristina llovera.jpg