Verdú, que sortia amb el dorsal 37, ha finalitzat el descens amb un temps d’1’44’’65 que li ha valgut per ocupar la 34a posició provisional, que un cop finalitzada la prova li ha servit per ser el 37è, a 4’’40 del campió olímpic, que ha estat el noruec Axel Lund Svindal (1’40’’25). L’han acompanyat en el podi el seu compatriota Kjetil Jansrud i el suís Beat Feuz. L’esquiador andorrà s’ha mantingut en la seva baixada entre les posicions 33 i 36 segons els temps intermedis provisionals, i al final ha acabat 37è.
Marc Oliveras, amb el dorsal 43, marcava la 28a plaça després del primer temps intermedi i la 34a en el segon, però ja no ha passat pel tercer punt de referència, quedant fora del descens.
Els dos esquiadors afrontaran la propera matinada (3 hores) el supergegant. Sobre el descens, Joan Verdú comentava que “sabíem que seria difícil. Aquesta és una pista que no m’afavoreix molt, és molt plana, i a més avui a partir del dorsal 20 ha començat a pujar una mica el vent i això encara ens ha afavorit menys als dorsals alts. En tot cas això tampoc és una excusa, s’ha d’intentar anar de pressa en totes les condicions encara que siguin descensos plans, que no són el meu fort”.
Verdú afegia que “he intentat anar al màxim i no he fet cap errada, a diferència del descens de la combinada. He fet una baixada correcta, però no ha sigut suficient per entrar dels 30 millors. Ara, a centrar-me al 100% en el supergegant de demà, que és a la mateixa pista però sabent que en supergegant el ritme és diferent i poden haver-hi més diferències i crec que ho puc fer millor”.
Marc Oliveras, per la seva banda, explicava com havia anat la seva sortida de pista: “he començat bé, correcte, però he tingut una errada a dalt, no he pogut controlar la reacció de l’esquí i m’ha enviat a fora. Una llàstima, la veritat perquè després del descens de la combinada tenia bastant confiança. Sí que és cert que per als que sortíem amb els dorsals alts s’ha aixecat una mica de vent de cara i que la neu estava una miqueta més lenta, comm o demostra que tots estaven anant al darrere quant a temps, però s’havia de provar i és una llàstima acabar el descens amb aquest sabor tan dolent”. Oliveras ja pensa en el supergegant, prova en què creu que “s’haurà d’esquiar com cal i ser intel·ligent en els llocs on s’ha de ser intel·ligent i deixar-se anar on s’hagi de fer i així segur que ho faré millor”.