Els Jocs Olímpics d’Hivern van celebrar-se per tercera vegada a l’Àsia, PyeongChang (Corea del Sud), després de les dues edicions que van tenir com a escenari el Japó (Sapporo 1972 i Nagano 1998). PyeongChang va ser escollida com a seu en el tercer intent i la competició es va desenvolupar entre el 9 i el 25 de febrer. Sis països van debutar en uns Jocs Olímpics d’Hivern a Corea (Equador, Eritrea, Kosovo, Malàisia, Nigèria i Singapur) i en total es van aplegar 2.922 esportistes (1.680 homes i 1.242 dones) de 92 països.
Quinze esports van formar part del programa de competicions. Una de les imatges més icòniques es va produir en la cerimònia inaugural quan a la desfilada hi va participar sota una mateixa bandera una delegació conjunta de les dues Corees, enemistades des de fa anys. A més també es va formar un equip femení d’hoquei gel amb jugadores dels dos països.
El medaller va estar encapçalat per Noruega, amb un total de 39 medalles, 14 de les quals d’or, les mateixes que va sumar Alemanya, segona amb menys metalls (31). Canadà va completar el podi de medallistes, amb 29 conquestes.
La participació andorrana
El Comitè Olímpic Andorrà va enviar una delegació de quinze persones, amb cinc esportistes: Joan Verdú, Marc Oliveras i Mireia Gutiérrez (esquí alpí), Lluís Marín (surf de neu) i Irineu Esteve (esquí de fons). Completaven la delegació el cap de missió (Josep Antoni Guerra), el cap de missió adjunt (Jordi Orteu) i un oficial (Carles Visa), a banda dels tècnics Roger Vidosa, Max Tissot, Joan Erola, els skimans Marc Gutiérrez, Antonio Góngora i Guillem Cairat, que alhora era també fisioterapeuta, com Pol Ferrer. Irineu Esteve va ser elegit com a banderer a les cerimònies d’inauguració i cloenda.