La seva vida esportiva ha estat marcada per un color: el blanc. El blanc de la neu i el blanc de la pilota de golf. Esquiador i golfista. Kevin Esteve ha tastat els dos esports, L’esquí al més alt nivell (dues vegades olímpic), nivell al qual vol arribar també en el món dels greens. Il·lusió i ambició no li’n falten. El China Tour serà el seu circuit a partir del mes vinent.
Esquí o golf, amb quin et quedes?
Amb els dos, evidentment. Són dues etapes de la meva vida. Estic molt orgullós del que he fet a l’esquí i crec molt en el projecte que estic fent ara en el golf. Els dos esports m’han aportat i m’aporten moltíssimes coses.
Els dos són esports individuals, és una opció volguda?
És cert que són individuals. L’esquí és un esport individual que el vius en equip, però al final qui es llança pista avall ets tu sol. El golf és 100% individual. M’hauria agradat potser viure l’experiència d’un vestidor, de poder compartir amb els altres tant les victòries com les derrotes. Però al cap i a la fi en els esports individuals el teu equip és la gent que t’envolta.
Vas participar en dos Jocs Olímpics, a Vancouver i a Sotxi, amb quin dels dos et quedes?
Com abans, amb els dos. A Vancouver era molt jove, feia el primer pas cap al professionalisme en l’esquí. La llàstima és que realment no estava preparat per anar a fer un resultat. Era més descobrir l’elit i realment em va fer créixer com a esquiador. A Sotxi va ser diferent. Ja estava realment preparat per a competir. En la super combinada estava en el Top-30 mundial o sigui que hi havia una esperança bastant important de fer un molt bon resultat, però malauradament va arribar la lesió el dia abans de la competició [trencament parcial del lligament creuat anterior del genoll esquerre]. Va ser un moment duríssim per a mi, però l’experiència d’uns Jocs no s’oblida mai, la portes molt a dins.
I la greu lesió et porta a canviar el xip i a mirar cap al golf. Què et va passar pel cap?
Mentre esquiava sempre tenia el golf present. Hi jugava molt poc, amb el meu germà, per passar-ho bé i se’m donava bastant bé, sense haver fet mai classes ni haver jugat moltíssim. Fèiem alguna competició i els dos últims anys d’esquí sempre que tenia una estona anava a fer algun torneig. I em sortien prou bé. I així va ser com a poc a poc em van créixer les ganes de dedicar-me al golf, al 100%, com amb l’esquí.
“A Andorra, on no hi ha cultura de golf, no ens podem arribar a imaginar la potència d’aquest esport”, assegura
El seu objectiu és ser jugador professional…
Professional ja ho soc. En el món del golf he anat creixent a poc a poc. Al principi anava sol, descobrint aquest món, que és realment complex, i com funciona. A Andorra, on no hi ha cultura de golf, no ens podem arribar a imaginar la potència que té aquest esport. Des del setembre passat formo part d’una estructura professional de Barcelona, amb un equip de treball de molt alt nivell (entrenador, preparador mental, preparador físic…). Vaig fer unes proves amb ells, els hi va interessar el meu projecte i ara durant dos o tres anys no estaré sol. Ara puc dir realment que he entrat en el món professional. Entreno molt, en condicions molt bones i amb gent de molt alt nivell. És com si en esquí estigués entrenant amb un equip de Copa del Món. És una gran oportunitat.
Què faràs la pròxima temporada? Ja no seguiràs com l’any passat el circuit Mena Tour…
No. He aconseguit entrar en el China Tour, que és un circuit bastant recent, que està creixent moltíssim i que té el suport del Circuit Europeu i de l’Asian Tour, la primera divisió. El China Tour seria com una segona divisió i a partir d’aquí ja puc pujar al circuit europeu o a l’asiàtic, que és com la Copa del Món en esquí.
És molt llarg aquest circuit? Seguiràs tot el seu calendari?
Són 18 tornejos i la idea és jugar-los tots. Per a mantenir-se en el circuit has de quedar dels 60 primers al final i si durant la temporada estàs entre els 20 primers pots tenir invitacions per jugar al Circuit Europeu o a l’Asian Tour.
És un projecte molt ambiciós i engrescador, però suposo que també car, oi?
Sí. Es requereix un pressupost important i des d’aquí agraeixo als meus patrocinadors el seu suport. Em dono dos o tres anys per veure realment on estic i per créixer. Aquest primer any evidentment si puc guanyar, millor, però hem de ser realistes, sabem on anem i aquesta temporada és més d’anar assimilant tota la informació i tot l’entrenament que estic fent i l’any vinent mirar de començar a lluitar per guanyar i per pujar de circuit.
El golf és esport olímpic. El seu somni seria anar a uns tercers Jocs, a Tokyo 2020, aquesta vegada els seus primers d’estiu?
100%. Aquesta és la raó que tinc dins de mi. És el meu somni. Si hi ha alguna cosa que em fa lluitar els dies complicats és aquesta il·lusió. Anar als Jocs és un projecte personal que m’encantaria, seria molt maco i també difícil perquè la selecció en golf és molt exigent, però si ho aconsegueixo significarà que m’ho he guanyat i a més ho hauria aconseguit en dos esports totalment diferents, esquí i golf.